Sobre Catalunya:
Tenen uns himnes determinats com:
Els segadors
Cançó popular catalana, sorgida pels volts del 1640 com a romanç històric referit a la guerra dels Segadors. Conservada popularment i amb moltes variants melòdiques i textuals a través dels segles, anà adquirint caràcter d'himne nacional català a partir de la Renaixença.
El cant de la senyera
Composició per a cor mixt amb lletra de Joan Maragall i música de Lluís Millet i Pagès. Compost expressament com a himne de l'Orfeó Català, fou estrenat a Montserrat l'any 1896 en la cerimònia de la benedicció de la senyera.
La Santa Espina
Obra escènica, amb text d'Àngel Guimerà i música d'Enric Morera, en tres actes i sis quadres, estrenada el 19 de gener de 1907 als Espectacles i Audicions Graner, de Barcelona.
O també, altres símbols identificants com:
El Pi de les Tres Branques
Gran pi de tres besses que s'aixeca al mig del pla de Campllong. Es tracta d'un exemplar de pi roig de 25 metres d'alçària i un perímetre a la base del tronc d'uns 5 metres. Al s XVIII hom hi veié un símbol de la Santíssima Trinitat. A uns 500 m del Pi, n'hi ha un de més petit, que s'anomena el Pi Jove, usat com a símbol d'una pàtria que reneix des de 1921; s'hi apleguen principalment els joves independentistes.
O sobre el deport:
Futbol Club Barcelona
Entitat esportiva barcelonina fundada el 1899 per Joan Gamper amb el nom de Football Club Barcelona, que ha esdevingut el club poliesportiu més important i representatiu dels Països Catalans.
També com a festes i tradicions podem diferècniar moltes coses:
Com la Diada
Dia assenyalat, en què hom celebra una festa popular o solemne, de caràcter religiós, esportiu o cívic.
La Diada del Llibre
Festivitat comercial i cultural instituïda a Barcelona el 1923 per la Cambra Oficial del Llibre, a iniciativa del seu conseller Vicent Clavel i Andrés, per a commemorar l'aniversari de la mort de Miguel de Cervantes.
Els Aplecs que són com reunions de gent, generalment a l'aire lliure, amb motiu d'una festa o celebració determinada. Els aplecs, manifestacions populars de llarga tradició als Països Catalans, poden obeir a motivacions de tipus religiós, polític, o simplement festius, bé que durant molts anys han anat lligats precisament a la idea d'un romiatge o d'una celebració religiosa; val a dir que en qualsevol cas, la tendència a fer dels aplecs una reunió fonamentalment festiva, o, si més no, a recalcar-ne aquest aspecte, ha estat constant.
També els correfocs
Joc de carrer en què la multitud corre per a esquivar els focs d'artifici de dracs, diables i altres personatges fantàstics de la mitologia popular. Sol fer-se de nits, i constitueix un episodi essencial en nombroses festes majors i diades assenyalades arreu de Catalunya.
O també les carnestoltes, les fogueraes o el ben conegut onze de Setembre,nom amb què és coneguda la rendició de Barcelona, esdevinguda l'11 de setembre de 1714, després del setge de catorze mesos de durada a què fou sotmesa per l'exèrcit de Felip V de Castella, a la fi de la guerra de Successió, com bé em dit abans.
I per finalitzar, també tenen la seva pròpia gastronomia com les mones, la castanyada, el panellet, la coca, la calçotada, el xató i la xatonada.
Sobre la Comunitat Valenciana, més ben cridada per aquells que tenen un sentiment, País Valencià, podem dir que s'assemblen molt les cultures que hi tenen, però aquest troç dels Països Catalans, també te alguns propis events culturals com per exemple:
La seva llengua, es a dir, tenen un dialecte, que és diu el valencià, i que és definit com la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, segons el seu Estatut, i té caràcter oficial en ella juntament amb el castellà. El valencià és la denominació històrica, tradicional i estatutària que rep al País Valencià la llengua que s'anomena oficialment català a Catalunya, Illes Balears, Pirineus Orientals, l'Alguer i Andorra. Constitueix també una de les principals variants dialectals d'aquesta llengua, juntament amb el català central i el balear, entre d'altres.
O també tenen dies commemoratius com el 9 d'octubre que és el Dia de la Comunitat Valenciana i en ell es commemora l'entrada a la ciutat de València del rei Jaume I en 1238.
O les Falles com a festa celebrada del 15 al 19 de març en algunes ciutats i pobles de la Comunitat, entre elles principalment a València, Borriana, Alzira, Sagunt, Gandia i Torrent.
O Les Festes de la Magdalena que són les festes majors de Castelló de la Plana. En elles es commemora els orígens de la ciutat, recordant el trasllat de la ciutat des del turó de la Magdalena fins al pla fèrtil litoral en 1251.
També les fogueres de la nit de San Joan, o els moros i cristians.
Com a himne, la muixeranga o ball de valencians, és el nom que rep un conjunt de danses i castells humans originaris de la Comunitat Valenciana. També hi ha una cançò que es diu el Cant dels Maulets, que aquestos,
els Maulets van ser un grup partisà de valencians que donava suport a l'Arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.
I per finalitzar, dir que com a gastronomía, tenim la paella valenciana.
http://www.buxaweb.com/historia/temes/escat/catalanisme.htm
Cultura pròpia.
Google imagens.
No hay comentarios:
Publicar un comentario