3.2 Transició democràtica. La Constitució del 78 i la contrucció de l'Estat de les Autonomies.

El Parlament sorgit per les eleccions de Juny de 1977 tenia com a objectiu elaborar una Constitució.

En Juliol el Congrés aprovà la creació d'una Comissió Constitucional encarregada de redactar un projecte de constitució. D'aquesta comissió va sorgir una ponència que havia de redactar un primer esborrany de la Constitució.

L'elaboració del text constitucional va estar presidit pel consens entre totes les forces parlamentàries.

Totes les forces que volien un règim democràtic hi haurien d'acceptar la Constitució.

• L'esquerra renunciava al caràcter republicà de l'estat.
• La dreta admetia el ple joc democràtic i l'existència d'autonomies.
• Els nacionalistes catalans acceptaven el terme ' nació espanyola' a canvi de que es reconegués el de 'nacionalitat' per a Catalunya.

La redacció de la Constitució va acabar el 10 d'abril de 1978, no obstant es va aprovar el 31 d'Octubre de 1978, després de ser discutides per el Congrés i el Senat.

El 6 de desembre va ser sotmés a referèndum popular i va ser aprovat amb èxit (88,3 % dels vots)

Aquesta Constitució dona lloc a un sistema domócratic, el qual proclama els drets fonamentals, les llibertats públiques, la divisió de poders, la sobirania popular i un Estat social i democràtic de dret, que adopta com a forma de govern la Monarquia Parlamentària, aquesta constitució reconeix plenament les Comunitats Autònomes

La Constitució Española es basa principalment en 9 articles que l'encapçalen.

1. Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat. La forma política de l’Estat espanyol és la Monarquia parlamentària.

2. La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.

3. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

4. La bandera d’Espanya és formada per tres franges horitzontals, vermella, groga i vermella; la groga és de doble amplada que la de cadascuna de les vermelles. Els Estatuts podran reconèixer banderes i ensenyes pròpies de les Comunitats Autònomes. Aquestes s’utilitzaran juntament amb la bandera d’Espanya en els seus edificis públics i en els seus actes oficials.

5. La capital de l’Estat és la vila de Madrid.

6. Els partits polítics expressen el pluralisme polític, concorren a la formació i a la manifestació de la voluntat popular i són instrument fonamental per a la participació política. Podran ser creats i exerciran la seva activitat lliurement dins el respecte a la Constitució i a la llei. L’estructura interna i el funcionament hauran de ser democràtics.

7. Els sindicats de treballadors i les associacions empresarials contribueixen a la defensa i a la promoció dels interessos econòmics i socials que els són propis. Podran ser creats i exerciran la seva activitat lliurement dins el respecte a la Constitució i a la llei. L’estructura interna i el funcionament hauran de ser democràtics.

8. Les Forces Armades, constituïdes per l’Exèrcit de Terra, l’Armada i l’Exèrcit de l’Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d’Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l’ordenament constitucional. Una llei orgànica regularà les bases de l’organització militar de conformitat amb els principis de la present Constitució.

9. Els ciutadans i els poders públics resten subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic. Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social. La Constitució garanteix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics.