5.1 ENQUESTA

Vam fer-hi una enquesta a les tres classes de 4t d'ESO del nostre centre.
Aquesta constava de huit preguntes:

1. Quina llengua utilitzes a casa? I amb els amics? ( valencià,castellà, altres )
2.Creus que el valencià i el català son la mateixa llengua? ( si, no, es un dialecte )
3. Quan et dirigeixes a un comerç, centre d'oci etc, en quina llengua parles? ( valencià, castellà )
4. Segons la teva opinió quina es la denominació correcta per aquesta terra? ( País Valencià, Regne de València, Comunitat Valenciana )
5. Quins aspectes de la cultura valenciana formen part de la teva vida quotidiana? ( música, accions, altres, res )
6. Has participat en algun tipus de moviment reivindicatiu sobre la cultura valenciana? ( aplecs, altres, res )
7. Quines cançons o himnes dels següents coneixes? ( Muixaranga, Els segadors, la lluita ''inventat'', l'Estaca, altres, ningun )
8. Estaries d'acord amb la independencia d'aquesta terra valenciana, junt a Catalunya i les Illes Balears, es a dir, la independencia dels ppcc? ( si, no, em dona igual )


I els resultats mitjançant percentatge van ser:

1. En la família; El valencià el parlen un 35'8%
                        El castellà un 56'4%
                        Altres llengües un 7'6%
    En els amics; El valencià un 34'14%
                         El castellà un 62'19%
                         Altres llengües un 3'65%

2. Un 41'3% pensen que es la mateixa llengua. Un 28% pensen que no i un 30'66% pensen que és un dialecte

3. Un 19'40% hi parlen en valencià i un 80'59% en castellà.

4. Un 23'18% creuen que la denominació correcta per a aquesta terra es País Valencià. Un 5'7% creuen que és Regne de València i un 66'66% Comunitat Valenciana.

5. En un 37'3% no hi formen part cap aspecte de la cultura valenciana. En un 30'12% hi forma part la música. En un 32'7% altres com accions a favor de la llengua, col.laborar en altres accions com per exemple gaiates etc.

6. Un 46'5% no ha participat en ninguna acció. Un 11'62% ha anat a aplecs, festivals etc. I un 41'86% ha participat en altres accions com festes per la llengua, manifestacions etc.

7. Un 32'25% no coneix ningun himne en valencià. Un 21'50% coneix la Muixaranga. Un 10'75% coneix Els Segadors. Un 23'65% l'Estaca. Un 6'45% coneix ''la lluita'' que és un himne inventat per d'alguna forma, marejar a la gent i veure si realment posava el que sabia i un 5'3% coneix altres himnes.

8. Un 45'5% no estaria d'acord amb la independència dels PPCC. A un 30'8% li semblaria el mateix i a un 23'5% li pareixeria correcte.


I com no, en aquestes enquestes no han pogut fallar els comentaris:

En la 4: COMUNIDAD VALENCIANA EN ESPAÑA!
O en la 6: No, para que?
O en la pregunta 5, a part de posar-mos grups de música en valencià, ja que els demanàvem per a saber quins son els més escoltats, també han posat cantants ens castellà.
I en la pregunta 8, la més comentada per la gent, comentaris com:
-NUNCA!!
-ESPAÑAA!
-Queee? NOOO!
- No, pa que? Ací també hi ha corrupció, no hi ha escapatòria.
-Ni de coña!!


I com a valoració positiva de la gent, en la pregunta 5, com bé hem dit abans, preguntàvem per a saber quins  grups/ cantants eren els més escoltats, i han eixit:
La gossa sorda amb 11 respostes
Obrint Pas amb 9
Txarango amb 7
Aspencat amb 4
Lluís Llach amb 3

4.3 Cultura popular.

Com totes les comunitats, pobles o nacions, cadascun te la seva pròpia cultura.

Sobre Catalunya:

Tenen uns himnes determinats com:
Els segadors
Cançó popular catalana, sorgida pels volts del 1640 com a romanç històric referit a la guerra dels Segadors. Conservada popularment i amb moltes variants melòdiques i textuals a través dels segles, anà adquirint caràcter d'himne nacional català a partir de la Renaixença.
El cant de la senyera
Composició per a cor mixt amb lletra de Joan Maragall i música de Lluís Millet i Pagès. Compost expressament com a himne de l'Orfeó Català, fou estrenat a Montserrat l'any 1896 en la cerimònia de la benedicció de la senyera. 
La Santa Espina
Obra escènica, amb text d'Àngel Guimerà i música d'Enric Morera, en tres actes i sis quadres, estrenada el 19 de gener de 1907 als Espectacles i Audicions Graner, de Barcelona.

O també, altres símbols identificants com:

El Pi de les Tres Branques
Gran pi de tres besses que s'aixeca al mig del pla de Campllong. Es tracta d'un exemplar de pi roig de 25 metres d'alçària i un perímetre a la base del tronc d'uns 5 metres. Al s XVIII hom hi veié un símbol de la Santíssima Trinitat. A uns 500 m del Pi, n'hi ha un de més petit, que s'anomena el Pi Jove, usat com a símbol d'una pàtria que reneix des de 1921; s'hi apleguen principalment els joves independentistes. 

O sobre el deport:
Futbol Club Barcelona
Entitat esportiva barcelonina fundada el 1899 per Joan Gamper amb el nom de Football Club Barcelona, que ha esdevingut el club poliesportiu més important i representatiu dels Països Catalans.

També com a festes i tradicions podem diferècniar moltes coses:

Com la Diada
Dia assenyalat, en què hom celebra una festa popular o solemne, de caràcter religiós, esportiu o cívic. 
La Diada del Llibre
Festivitat comercial i cultural instituïda a Barcelona el 1923 per la Cambra Oficial del Llibre, a iniciativa del seu conseller Vicent Clavel i Andrés, per a commemorar l'aniversari de la mort de Miguel de Cervantes.
Els Aplecs que són com reunions de gent, generalment a l'aire lliure, amb motiu d'una festa o celebració determinada. Els aplecs, manifestacions populars de llarga tradició als Països Catalans, poden obeir a motivacions de tipus religiós, polític, o simplement festius, bé que durant molts anys han anat lligats precisament a la idea d'un romiatge o d'una celebració religiosa; val a dir que en qualsevol cas, la tendència a fer dels aplecs una reunió fonamentalment festiva, o, si més no, a recalcar-ne aquest aspecte, ha estat constant. 

També els correfocs
Joc de carrer en què la multitud corre per a esquivar els focs d'artifici de dracs, diables i altres personatges fantàstics de la mitologia popular. Sol fer-se de nits, i constitueix un episodi essencial en nombroses festes majors i diades assenyalades arreu de Catalunya. 
O també les carnestoltes, les fogueraes o el ben conegut onze de Setembre,nom amb què és coneguda la rendició de Barcelona, esdevinguda l'11 de setembre de 1714, després del setge de catorze mesos de durada a què fou sotmesa per l'exèrcit de Felip V de Castella, a la fi de la guerra de Successió, com bé em dit abans.

I per finalitzar, també tenen la seva pròpia gastronomia com les mones, la castanyada, el panellet, la coca, la calçotada, el xató i la xatonada.

Sobre la Comunitat Valenciana, més ben cridada per aquells que tenen un sentiment, País Valencià, podem dir que s'assemblen molt les cultures que hi tenen, però aquest troç dels Països Catalans, també te alguns propis events culturals com per exemple:

La seva llengua, es a dir, tenen un dialecte, que és diu el valencià, i que és definit com la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, segons el seu Estatut, i té caràcter oficial en ella juntament amb el castellà.  El valencià és la denominació històrica, tradicional i estatutària que rep al País Valencià la llengua que s'anomena oficialment català a Catalunya, Illes Balears, Pirineus Orientals, l'Alguer i Andorra. Constitueix també una de les principals variants dialectals d'aquesta llengua, juntament amb el català central i el balear, entre d'altres.

O també tenen dies commemoratius com el 9 d'octubre que és el Dia de la Comunitat Valenciana i en ell es commemora l'entrada a la ciutat de València del rei Jaume I en 1238. 
O les Falles com a festa celebrada del 15 al 19 de març en algunes ciutats i pobles de la Comunitat, entre elles principalment a València, Borriana, Alzira, Sagunt, Gandia i Torrent. 
O Les Festes de la Magdalena que són les festes majors de Castelló de la Plana. En elles es commemora els orígens de la ciutat, recordant el trasllat de la ciutat des del turó de la Magdalena fins al pla fèrtil litoral en 1251.

També les fogueres de la nit de San Joan, o els moros i cristians.

Com a himne, la muixeranga o ball de valencians, és el nom que rep un conjunt de danses i castells humans originaris de la Comunitat Valenciana. També hi ha una cançò que es diu el Cant dels Maulets, que aquestos,
els Maulets van ser un grup partisà de valencians que donava suport a l'Arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.

I per finalitzar, dir que com a gastronomía, tenim la paella valenciana.

http://www.buxaweb.com/historia/temes/escat/catalanisme.htm
Cultura pròpia.
Google imagens.

Portada.

             Catalanisme i Valencianisme.

Alejandra Mañá i Raul Mercado.   4ºC                                                             Vicent Sos Baynat.
   

3.2 Transició democràtica. La Constitució del 78 i la contrucció de l'Estat de les Autonomies.

El Parlament sorgit per les eleccions de Juny de 1977 tenia com a objectiu elaborar una Constitució.

En Juliol el Congrés aprovà la creació d'una Comissió Constitucional encarregada de redactar un projecte de constitució. D'aquesta comissió va sorgir una ponència que havia de redactar un primer esborrany de la Constitució.

L'elaboració del text constitucional va estar presidit pel consens entre totes les forces parlamentàries.

Totes les forces que volien un règim democràtic hi haurien d'acceptar la Constitució.

• L'esquerra renunciava al caràcter republicà de l'estat.
• La dreta admetia el ple joc democràtic i l'existència d'autonomies.
• Els nacionalistes catalans acceptaven el terme ' nació espanyola' a canvi de que es reconegués el de 'nacionalitat' per a Catalunya.

La redacció de la Constitució va acabar el 10 d'abril de 1978, no obstant es va aprovar el 31 d'Octubre de 1978, després de ser discutides per el Congrés i el Senat.

El 6 de desembre va ser sotmés a referèndum popular i va ser aprovat amb èxit (88,3 % dels vots)

Aquesta Constitució dona lloc a un sistema domócratic, el qual proclama els drets fonamentals, les llibertats públiques, la divisió de poders, la sobirania popular i un Estat social i democràtic de dret, que adopta com a forma de govern la Monarquia Parlamentària, aquesta constitució reconeix plenament les Comunitats Autònomes

La Constitució Española es basa principalment en 9 articles que l'encapçalen.

1. Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat. La forma política de l’Estat espanyol és la Monarquia parlamentària.

2. La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.

3. El castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

4. La bandera d’Espanya és formada per tres franges horitzontals, vermella, groga i vermella; la groga és de doble amplada que la de cadascuna de les vermelles. Els Estatuts podran reconèixer banderes i ensenyes pròpies de les Comunitats Autònomes. Aquestes s’utilitzaran juntament amb la bandera d’Espanya en els seus edificis públics i en els seus actes oficials.

5. La capital de l’Estat és la vila de Madrid.

6. Els partits polítics expressen el pluralisme polític, concorren a la formació i a la manifestació de la voluntat popular i són instrument fonamental per a la participació política. Podran ser creats i exerciran la seva activitat lliurement dins el respecte a la Constitució i a la llei. L’estructura interna i el funcionament hauran de ser democràtics.

7. Els sindicats de treballadors i les associacions empresarials contribueixen a la defensa i a la promoció dels interessos econòmics i socials que els són propis. Podran ser creats i exerciran la seva activitat lliurement dins el respecte a la Constitució i a la llei. L’estructura interna i el funcionament hauran de ser democràtics.

8. Les Forces Armades, constituïdes per l’Exèrcit de Terra, l’Armada i l’Exèrcit de l’Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d’Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l’ordenament constitucional. Una llei orgànica regularà les bases de l’organització militar de conformitat amb els principis de la present Constitució.

9. Els ciutadans i els poders públics resten subjectes a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic. Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social. La Constitució garanteix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la seguretat jurídica, la responsabilitat i la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics.