CINEMA.
La majoria de gent, està acostumada a veure pel.lícules normalment en castellà i en anglés, i poca gent veu cinema en valencià/català.
Aquest cinema és aquell que es realitza als Països Catalans. La primer exhibició cinematogràfica va ser a Barcelona, Catalunya, a l'any 1895. Les primeres exhibicions del Cinematògraf dels germans Lumière es van realitzar a la Rambla de Barcelona el desembre de 1896. Mesos després, dos fotògrafs catalans van crear la casa de fotografia Napoleon, on es van començar a fer projeccions regulars.
La Primera Guerra Mundial va col·lapsar la indústria cinematogràfica europea perquè va interrompre la importació i exportació de pel·lícules i després el cinema català –i també l’espanyol– copia les tendències que funcionen arreu del món.
L’estat fins a la Segona república només havia legislat en seguretat de locals i per establir la censura; l’arribada de la República només suposa l’establiment d’un 7,5% d’impost de cinematografia, no mostrant realment cap més interès pel cinema.A l’esplendor dels primers anys, quan Barcelona és la capital del cinema espanyol, li segueix un trasbals amb l’arribada del so, i els seus costos d’implantació, seguit de la Segona República i el franquisme, uns fets que suposaran una davallada cada cop més pronunciada de les possibilitats de la indústria del cinema a Catalunya i, sobretot, en català.
El cinema en català/valencià va recuperar el seu vigor el 1975 quan, amb la finalitat de la dictadura franquista, es permeten les manifestacions culturals en llengua catalana, i es funda l'Institut de Cinema Català.
En els darrers anys Barcelona s'ha distingit en la indústria cinematogràfica per la seva capacitat i qualitat de producció en els camps de l'animació, els dibuixos animats, el rodatge i producció d'espots publicitaris, i el doblatge.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Cinema_catal%C3%A0
.
Literatura Catalana i Valenciana.
LITERATURA CATALANA:
La literatura catalana es la que está escrita en català sense atendre al lloc o l’origen de l’autor.
Aquesta literatura es va veure afectada i censurada durant el franquisme, que defenia la espanyolització del país. D’aquesta manera els escriptors, continuaren actuant de manera clandestina o bé acabaren exiliant-se. Alguns van claudicar ideològicament i lingüísticament de manera que tenien que escriure en castellà. Els que van actuar de manera clandestina, organitzaven tertúlies, reunions cultural, lectures poètiques, curosos de cultura catalana etc.. amb l’objectiu d’arribar a la joventut i formar així nous escriptors capaços d’evitar el trencament amb la cultura i la llengua catalanes. Aquests actes eren celebrats en privat.
Destaquen autors com Josep Carner o Mercè Rodoreda entre tants.
Josep Carner: Va nàixer a Barcelona el 9 de Febrer de 1884 i va morir a Brusseles el 4 de Juny de 1970. Va ser un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com ‘’ el príncep dels poetes catalans ’’ i el màxim representant del noucentisme.
Mercè Rodoreda: Va nàixer a Barcelona el 10 d’Octubre de 1908 i va morir a Girona el 13 d’abril de 1983. Es considerada l’escriptora de llengua catalana contemporània més influent. La seua producció comprèn tots els generes literaris( poesia, teatre, conte, novel·la) però destaca mes en el de la novel·la.
LITERATURA VALENCIANA:
Aquesta literatura es molt pareguda a la catalana però a la Comunitat Valenciana.
Aquesta literatura va sofrir el mateix tipus de censura que la catalana per part del franquisme, sense poder escriure o parlar en llengua valenciana.
Destaquen autors com Joan Francesc Mira i Josep Palomero.
Francesc Mira: Va nàixer a Valencia el 1939, escriptor, antropòleg i sociòleg espanyol. Va ser president de Acció Cultural del País Valencià. Destaquem les obres: ‘’Critica de la nació pura’’ , ‘’Sobre la nació dels valencians’’
Josep Palomero: Va nàixer a Borriana en 1953, és un lingüista valencià i exvicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Es llicenciat en Filologia Hispànica. Josep ha compaginat un acarrera política al seu municipi com a càrrec de Conselleria en el govern socialista de la Generalitat Valenciana, amb una tasca en el camp de literatura
