4.1 Música i ball.

Més enllà de la llengua, el catalanisme i el valencianisme, van impulsar altres tradicions històriques distintives de la cultura catalana. Una de elles, la música tradicional; com la sardana i els castellers.

En la sardana, els participants s'agafen de les mans per parelles, entenent com a parella un home que agafa amb la mà dreta a una dona, i aquesta al seu torn a un altre home, resultant per tant un patró altern d'home-dona-home-dona. Encara que a l'origen la música va ser tocada per solistes o mínimes agrupacions instrumentals de composició variable, la sardana és tocada actualment per una cobla, que consta de dotze instruments tocats per onze músics. Quatre d'aquests instruments, són instruments típicament catalans o versions diferenciades solament usades a Catalunya. Els altres, són més convencionals

.Els castellers, és una torre humana de diversos pisos d'altura. El 16 de novembre de 2010, els castellers van ser declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco.2En un castell intervé un nombrós grup d'homes i dones de totes les edats i complexions físiques que s'entrenen durant tot l'any per als concursos i actuacions. A més, en la pinya de cada castell col·laboren amics, familiars, aficionats i espectadors espontanis que s'uneixen a la colla de castellers.

També, altres tipus de tradicions com:

Cobla
Conjunt instrumental popular català, en el qual predominen els instruments de vent, que executen la música de diferents danses populars, en especial de la sardana.
Cor
Societat coral. El moviment artístic de difusió dels cors té per finalitat la formació musical del poble mitjançant l'execució i l'audició de la música coral. Aquest moviment d'inspiració romàntica és basat en la revaloració de la cançó popular.
Als Països Catalans el moviment inicat a mitjan s XIX tingué un caràcter marcadament popular.
Orfeó
Societat o agrupació coral. Els orfeons han tingut una importància excepcional als Països Catalans, on aparegueren vers el darrer terç del s XIX, inspirats en les corals fundades a França poc abans i com a continuació dels cors de Josep Anselm Clavé. Quasi totes les poblacions del Principat i un gran nombre de les del País Valencià i de les Illes han tingut llur orfeó.
Caramelles
Cançons populars que canten les colles a la festa de les caramelles per a la celebració de la Pasqua. 

A part d’aquestes tradicions, la música en català o valenciana també és molt important per a aquells que tenen un sentiment per els països catalans, la llengua o simplemente per gust. Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, van viure sota la dictadura franquista. La dictadura va imposar un tipus d'estat autoritari, que va anul.lar les institucions d'autogovern catalanes, va reprimir la llengua i la cultura catalanes i qualsevol manifestació d'identitat nacional catalana, es a dir, la música també es va prohibir per complet. 
 Però sobre el 1950, en ple franquisme, va aparèixer un moviment artístic que es deia la Nova Cançó, que impulsà una cançó cantada en català als Països Catalans. 
Va ser un gènere nou, diferenciat del cant coral, del cuplet o de les cançons de muntanya i de clares arrels franceses. Uns dels intèrprets, compositors o cantautors més importants de la música catalana són Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, Ovidi Montllor, Raimon, Albert Plà i molts més que revolucionaren aquest tema amb propostes però no tan sols dins dels Països catalans, sinò fora també.

 Alguns d’aquestos, escribien o cantaven cançons amb molt de sentiment cap a les terres del conjunt de països, o simplement, alguns amb rancúmia per tot el que els havien fet, tots aquells dictadors, Borbons o simplemente la gent que detestave, per haver-lis prohibit la llengua o pel simple fet de menys prear-lis per aquest simple fet.

Va ésser a finals dels 80 quan la música catalana assistí a l'eclosió de l'anomenat rock català encapçalats per grups com Sopa de Cabra, Lax'n'Busto, Els Pets, Sau, Sangtraït o Umpah-pah.

 Però aço tan sols fou el començament, també hi ha pop, rumba, oi! metal, hardcore, reggae, rap etc en català. A més, hi ha un terme musical, denominat ‘’ska’’ originari de Jamaica i percursor del rocksteady i més tard del reggae, al que també els grups, o cantants catalans, s’hi senten prou identificats, que actualment, la juventud o els adults als que li agrade la música en valencià o en català, l’escolten prou. Aquest estil musical, esta fortament asociat amb els moviments mod, skin-heads i rude-boys.

Aquestos son alguns grups o cantautors que actualment s’hi senten prou:

-Obrint Pas, La gossa sorda, Aspencat, High Times.. aquestos són grups de ska valencià/català.
 Obrint Pas, és un dels grups més coneguts, són de València i normalment, en les seves cançons tracten temes antifeixistes, o sobre la demanda social, la solidaritat en els pobles i sobre tot la defensa de la identitat cultural i lingüística catalana

'Una vella bandera que al teu cor oneja amb tres frases pintades: Tornarem a lluitar.Tornarem a sofrir. Tornarem a vèncer!''

També hi han grups com Contratempo, o Dr.Calypso, que canten reggae valencià, o els Rapsodes o Atupa que canten rap. 

Malnom o Agraviats, per a pop.

Agraviats junt amb altres grups, van fer un concert  per la llengua, per les reformes i per el dia 15, que es el dia de les normes a Castelló.

 També grups com Inadaptats, OpcióK-95, Orgull de classe o Eina, que és més estil Oi!.
 I alguns cantautors en l’actualitat com Cesk Freixas, Pau Alabajos o Feliu Ventura.

http://www.buxaweb.com/historia/temes/escat/catalanisme.htm#Música
Cultura pròpia.