Aquestos moviments es van iniciar en la
Renaixença, i estan dins de les tres regions del domini lingüístic català.
El Catalanisme és un moviment que començarà a
manifestar-se a finals del segle XlX, que preserva i
promou el reconeixement de la personalitat política, lingüística, cultural i
nacional de Catalunya o del conjunt de terres dels PPCC, Països Catalans. Primerament va desenvolupar-se un catalanisme de tipus
cultural, sense cap més ambició que recuperar la llengua, la història i les
tradicions catalanes, impulsat pel moviment de la Renaixença literària, que va
reivindicar el català literari i que tindrà en els Jocs Florals el principal
exponent. En aquesta formació d'aquest
catalanisme cultural, cal destacar l'ús popular del català parlat, amb diverses
manifestacions tan populars com reivindicatives formades per els carlins i els
federalistes.
Dins el catalanisme
polític es poden diferenciar dues posicions ideològiques: un catalanisme conservador, de
base burgesa, que lluitarà per aconseguir autonomia política, però que també
col.laborarà puntualment amb el govern central espanyol, i un catalanisme
d'esquerres, progressista, de base popular, que arribarà a formular
plantejaments independentistes.
Sobre el Valencianisme podem dir que també va començar al
segle XlX. És un corrent estructurant tant política com culturament que
mostra el reconeixement de la personalitat, llingüstica i cultural
del Païs Valencià. El nacionalisme valencià ha tingut diferents problemes per a
créixer i esdevenir, com a Catalunya, ideologia
dominant i assumida per la majoria de la població. El nacionalisme
valencià ha estat sempre majoritàriament d'esquerres, exceptuant
determinades ocasions. El valencianisme polític existeix des de finals del XIX
però no va quallar fins la II República en el 1936 quan Esquerra Valenciana, el
partit nacionalista de llavors, va obtindre un diputat al parlament espanyol i
cinc regidors a València ciutat.
La Renaixença valenciana, es va dividir
en dues corrents; la de ''guant'', burgesa i conservadora, representada per
Llorente; i la ''d’espardenya'', republicana i progessista, encapçalada per
Constantí Llombart.
Un dels simbols mes característics del nacionalisme català es la seua bandera, coneguda popularment com senyera o quatribarrada, amb el fons groc i quatre barres horitzontals, anomenades tècnicament «faixes», de color vermell.
Era l'insígnia personal dels
reis aragonesos i representava a la Corona d'Aragó, encara que actualment representa a la Comunitat Autònoma de Catalunya,en conte de la Bandera de la Casa de
Barcelona, la bandera que per tradició li correspondria.
N'han sorgit diverses variacions al llarg de la història. En temps més
recents, la més coneguda a Catalunya i a l'exterior és l'estelada, que representa l'independentisme català. Fou inventada el 1918 per Vicenç Albert Ballester i Camps, que s'inspirà en la bandera de la insurrecció cubana que s'havia sublevat contra el domini espanyol per aconseguir la independència el 1898.
Però les dues més utilitzades en les manifestacions, concentracions etc són l'estelada amb el triangle blau i l'estel blanc; que va ser la primera que es va dissenyar a principi del segle XX i durant mig segle va ser l'únic disseny existent. Actualment la fan servir ERC, Solidaritat Catalana per la Independència i les Joventuts Nacionalistes.
I l'estelada amb el fons groc i l'estel roig, va ser creada per Esquerra Catalana dels Treballadors (el primer partit polític catalanista de la Catalunya Nord), sense el triangle blau perquè aquesta és socialista i a més era el color de la Casa de Borbó. L'estel és vermell per simbolitzar la pretensió de la revolució social a més de la nacional, fou adoptada pel PSAN, és usada tradicionalment per independentistes d'esquerres.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Valencianisme
https://ca.wikipedia.org/wiki/Catalanisme
http://www.buxaweb.com/historia/temes/escat/catalanisme.htm
No hay comentarios:
Publicar un comentario